Açò era un jutge, que feia temps que no veia al seu fill, perquè se n’havia anat de casa feia dos mesos, a causa de una discusió.
Pepe, el jutge, sempre dirigia els seus judicis amb subjectivitat, fins que un dia, li va arrivar la carta de citació, per a jutjar al Carles Rodriguez Gradolí.
-Això no pot ser!- va dir Pepe. -Ara que faig? Com vaig a jutjar al meu propi fill?
Pepe sabia que si no ajudava el seu fill, ell acabaria empresonat a la carcel, i va decidir jutjar-lo de manera objectiva i proclamar-lo innocent. Després del judici, Carles ja era lliure, i va fer les paus amb el seu pare, però això no va acabar bé. Els caps de Pepe, es van adonar de que Carles era fill de Pepe i que Pepe no l’havia jutjat com realment deuria haver-ho fet, i van fer que Pepe deixara el seu carrec i van condemnar a Carles com deuria haver-ho fet en un principi Pepe.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada